La llana d’amiant era un material que es va utilitzar àmpliament en la construcció gràcies a les seves propietats aïllants i la seva resistència al foc.
No obstant, quan amb el temps es va descobrir que l’amiant suposava un greu risc per a la salut, es va prohibir i ara mateix s’ha de retirar.
En aquest article, explorarem què és (o més ben dit què era) la llana d’amiant, els seus usos, i les alternatives no tòxiques que actualment hi ha al mercat.
Què és la llana d’amiant exactament?
La llana d’amiant és un material d’aïllament compost per fibres minerals naturals d’amiant, també conegut com a asbest.
Les fibres de la llana d’amiant són altament resistents a la calor, al foc, a la corrosió, a la humitat i a una gran varietat de productes químics.
Aquestes característiques que el fan quasi indestructible van fer que la llana d’amiant fos molt utilitzada en la construcció i en productes industrials com a aïllant tèrmic i acústic.
Història
Gràcies a les seves excepcionals propietats ignífugues -pràcticament màgiques- l’amiant en forma de llana o teixit s’utilitzava ja a la prehistòria (com expliquem a la nostra pàgina sobre què és l’amiant, s’han trobat fibres d’amiant en metxes de làmpades i torxes prehistòriques de l’any 4.000 aC).
Durant l’Edat Mitjana, l’amiant es va utilitzar per a rituals funeraris (el cos s’embolicava amb una manta de fibres d’amiant i d’aquesta manera les cendres de la persona no es perdien a la pira) i per a realitzar trucs amb foc.
Marco Polo i el descobriment de l’ús de l’amiant com a llana o teixit
El famós mercader i explorador venecià Marco Polo va viatjar al llarg de la Ruta de la Seda fins a la Xina, Pèrsia, l’Índia, el Japó i gran part de l’Imperi Mongol. Els seus escrits sobre la seva experiència van proporcionar a Europa un dels primers relats sobre el funcionament social intern de les cultures asiàtiques, fins llavors desconegudes per a nosaltres els europeus.
Polo va narrar una pràctica mongola que implicava un material ignífug, però al principi no en va saber l’origen. Polo va escriure:
Aconseguien el material cavant en aquella muntanya fins que trobaven una certa veta. La substància d’aquesta veta es recollia i es triturava, i tractada així, es dividia, per dir-ho d’alguna manera, en fibres de llana… Aquestes fibres es filaven i es convertien en tovallons. Quan es fabriquen, aquests tovallons no són gaire blancs, però si es posen al foc una estona, surten blancs com la neu. I així, cada vegada que s’embruten, es blanquegen i es netegen posant-los al foc.
A la Xina Marco Polo va aconseguir entrar en una mina d’amiant per a veure com s’extreia aquest material i què era, i per a comprovar que efectivament era un mineral que es trobava de manera natural a la terra.
Aspecte i textura
La llana d’amiant té un aspecte similar al cotó mineralitzat. Per a la seva fabricació es va utilitzar principalment crisotil, també conegut com a “amiant blanc” donat el seu aspecte blanquinós i que es disgrega fàcilment.
Si vols saber quins tipus d’amiant es poden trobar de forma natural a la terra apart de l’amiant blanc o crisotil, pots fer un cop d’ull al nostre article quins tipus d’amiant existeixen.
Usos moderns
Gràcies a les seves propietats aïllants i de resistència al foc, la llana d’amiant es va utilitzar durant el segle XIX i XX en diverses aplicacions.
La industrialització, i l’extracció i manufactura a gran escala que aquesta va portar, va fer que la producció de productes amb amiant es multipliqués exponencialment.
Les principals aplicacions que va tenir la llana d’amiant van ser les següents:
- Aïllament en la construcció: es feia servir en sostres, parets i terres per proporcionar aïllament tèrmic i acústic en habitatges i edificis de tot tipus.
- Aïllament de canonades: era aplicada al voltant de canonades per mantenir la temperatura del líquid interior i/o per evitar la condensació de les canonades en el cas de líquids a baixa temperatura (la condensació podia provocar humitats).
- Aïllament en forns i aplicacions industrials a altes temperatures: per a aïllar alts forns o sistemes industrials de cocció a alta temperatura.
- Productes industrials: incorporada en productes tèxtils, paperers i altres materials industrials per la seva resistència i durabilitat.
Com identificar la llana d’amiant?
Si sospita que casa seva o el seu lloc de treball conté llana d’amiant, és crucial prendre mesures adequades:
- Inspecció: comprova el material aïllant sense manipular-lo, intentant buscar el nom del fabricant. Busca el nom del fabricant de l’aïllant a internet per a comprovar si era una empresa productora o manufacturera de productes d’amiant
- Anàlisi de Materials: si no trobes o no pots veure cap nom de cap marca i no estàs segur de què és, no el manipulis i truca un especialista
Com es retira la llana d’amiant?
La llana d’amiant és un tipus d’amiant friable, és a dir, un tipus de material que es pot disgregar fàcilment només amb les mans.
El gran perill de l’amiant friable (com és la llana d’amiant) és que allibera fibres a l’aire de forma quasi automàtica tan sols amb una petita manipulació.
Que sigui friable vol dir que l’eliminació de la llana d’amiant implica una capa extra de precaució a l’hora d’efectuar la retirada.
- Equip de Protecció Personal (EPI): Ús de mascaretes, vestits i guants especialitzats per evitar la inhalació i el contacte amb les fibres.
- Fes una ullada al nostre post sobre els EPIS per a retirar amiant per a més informació.
- Contenció de l’Àrea: Segellat de la zona de treball per evitar la dispersió de fibres a la resta de l’edifici.
- Encapsulació: l’aïllant de llana d’amiant es ruixa amb un líquid encapsulador que fa que no s’alliberin fibres a l’aire durant la seva manipulació.
- Gestió i eliminació: Les fibres i materials contaminats s’han d’embolicar i eliminar seguint la normativa vigent per garantir la seguretat ambiental.
I si tens qualsevol dubte sobre els teus residus d’amiant, contacta amb nosaltres!
Desmuntant mites: alternatives segures i NO tòxiques a la llana d’amiant
A continuació et presentem les opcions més conegudes utilitzades com a aïllants en substitució de la llana d’amiant.
És important destacar que cap d’aquest aïllants són cancerígens.
Llana de roca
Fabricada a partir de roques volcàniques com el basalt, que es fonen a temperatures superiors als 1.600 °C, la llana de roca és un dels substitutius més directes de l’amiant pel que fa a la resistència al foc.
Classificada com a material incombustible (Euro-classe A1), no contribueix a la propagació de flames i pot suportar temperatures extremes (més de 1.000ºC) sense cremar-se is emetre fums tòxics, actuant com a barrera tallafocs.
A més de la seva seguretat, ofereix un aïllament tèrmic i acústic excel·lent gràcies a la seva estructura fibrosa que atrapa aire, i és permeable al vapor d’aigua, ajudant a prevenir condensacions i podridures a l’interior dels murs. És un material durable, sostenible i amb un alt contingut reciclat, ideal per a l’aïllament de façanes, cobertes, i per a la protecció d’estructures en entorns industrials.
Fibra de vidre
La fibra de vidre es fabrica principalment amb sorra i vidre reciclat. És un bon aïllant tèrmic i acústic, i la seva naturalesa mineral la fa no combustible.
Malgrat les seves bones prestacions, té algunes diferències clares amb la llana de roca:
- El seu punt de fusió és més baix (al voltant de 700 °C) en comparació amb la llana de roca
- En la seva forma més comuna d’aïllant (la llana de vidre), pot ser més lleugera i flexible, però també menys densa, i això pot afectar lleugerament el seu rendiment acústic en certes aplicacions.
Requereix una manipulació curosa amb equip de protecció, ja que les fibres fines poden causar irritació a la pell i les vies respiratòries durant la instal·lació. La fibra de vidre és el típic “aïllant de color groc que pica” si es manipula sense protecció.
Fibres de cel·lulosa o tèxtils
L’aïllament amb fibres tèxtils i/o de cel·lulosa és una bona opció si et preocupa l’economia circular. S’elabora a partir triturats tèxtils i/o paper de diari reciclat triturat i tractat amb sals de bòrax, que li confereixen propietats ignífugues, insecticides i antifúngiques. Aquest tractament li permet assolir una classificació d’alta seguretat contra incendis (Classe I). S’aplica insuflant-lo o projectant-lo a les cambres d’aire dels murs o sota les cobertes, adaptant-se perfectament a cada racó i creant un segell hermètic contra les corrents d’aire.
Materials naturals: cànem i llana d’ovella
El cànem també es pot utilitzar com a aïllant i és una fibra que prové d’un cultiu de creixement ràpid i 100% renovable.
Les fibres del cànem ofereixen un aïllament tèrmic i acústic efectiu, i per naturalesa tenen una certa resistència al foc i a la podridura, encara que normalment es tracten per millorar aquestes propietats. És una opció excel·lent per a qui busca una solució amb una energia incorporada molt baixa i totalment biocompatible.
Llana d’ovella és l’aïllant més clàssic de tots que ha evolucionat per a adaptar-se al món de la construcció.
La llana d’ovella no només té una capacitat notable per regular la humitat i proporcionar confort tèrmic, sinó que per naturalesa és difícilment inflamable. No necessita tractaments químics complexos (només un senzill tractament antiàcars i anti-humitat és suficient), és segura de manipular i representa un ús sostenible d’un recurs renovable.
Espuma de poliuretà
L’espuma de poliuretà projectada és un material 100% sintètic que ofereix una solució radicalment diferent a les anterior. Quan s’aplica mitjançant dispersió amb pistola, s’expandeix i omple totes les esquerdes i forats de la zona on es projecta, formant una barrera contínua i hermètica contra l’aire i la humitat. Això li atorga un valor d’aïllament per unitat d’espessor molt alt, permetent estalvis energètics significatius en espais reduïts.
L’espuma de poliuretà és especialment útil per aïllar formes complexes o sellar penetracions. Tot i que algunes formulacions antigues tenien components que es van posar en dubte per la seva toxicitat, la tecnologia actual ofereix espumes estables i segures, sent una opció molt eficaç quan es busca la màxima estanquitat i eficiència.
Preguntes freqüents sobre la llana d’amiant i altres materials per a aïllament
Sí, ja que l’amiant és un material cancerigen que provoca càncer de pleura, mesotelioma i malalties de molt mal pronòstic
Si l’habitatge és modern (menys de 20 anys) segurament no sigui llana d’amiant. Comprova el material aïllant sense manipular-lo, intentant buscar el nom del fabricant. Si no el trobes i no estàs segur de què és, no el manipulis i truca un especialista.
No el toquis i truca un especialista en la manipulació d’aquest material com es RetiradaAmiant.cat
No, ni la llana de roca ni la fibra de vidre tenen amiant. La fibra de vidre pot resultar irritant si s’aplica sense protecció, la llana de roca és 100% segura.
