Tot sobre l'Amiant
Què és l'amiant?
Normativa, perills, història i més
L’amiant és un tipus de fibrociment (mineral en fibres microscòpiques), que es fabrica a partir de certs minerals especials metamòrfics.
Els minerals i roques metamòrfiques son aquelles que s’han format per la mescla o combinació d’altres roques preexistents, normalment a través de grans pressions i temperatures.
A Espanya el fibrociment o amiant va ser àmpliament comercialitzat per l’empresa Uralita, precisament empresa de la qual aquest material va adoptar-ne el nom.
- 1 Amiant: ¿Què és?
- 2 Quins tipus de roques d'amiant existeixen?
- 3 Història de l'amiant: des de quan s'utilitza?
- 4 Amplia informació al nostre blog sobre l'amiant
- 5 On podem trobar amiant?
- 6 Malalties derivades de l'exposició a l'amiant
- 7 Com saber si un material té amiant?
- 8 Normativa que prohibeix i regula la manipulació i retirada d'amiant
- 9 Contacta amb nosaltres
- 10 Preguntes freqüents sobre l'amiant
Amiant: ¿Què és?
L’amiant és un mineral compost de materials fibrosos com ferro, magnesi, calci i silici. S’ha utilitzat a la construcció, la indústria i els productes de consum durant segles: es té constància de l’ús de l’amiant ja en temps de l’imperi romà i fins i tot abans.
Les seves múltiples propietats com aïllant tèrmic, acústic i elèctric, així com la seva resistència a la calor, al frec, als atacs de productes químics com els àcids, i la seva flexibilitat en manipular-lo l’han convertit en un material d’ús freqüent a moltes indústries.
Quins tipus de roques d'amiant existeixen?
Hi ha diferents tipus d’amiant. Les variants més comunes són: amiant marró, amiant groc, amiant blanc, amiant blau i tremoleta.
De totes les roques que trobem dins de la família dels amiant, els més comuns són:
- L’amiant blanc, o crisotil, és el tipus més comú d’amiant i està compost principalment de magnesi i ferro.
- L’amiant blau, o crocidolita, és una variant de l’amiant de color blau que es compon principalment de sodi i magnesi.
- L’amiant marró, o amosita, es compon principalment de silicats i ferro.
- La tremolita és una variant de l’amiant composta principalment d’alumini i magnesi.
Història de l'amiant: des de quan s'utilitza?
Tot i que no tenim dades exactes de quan es va començar a utilitzar la fibra de roca d’amiant per a la fabricació de productes, es creu que l’amiant es va començar a explotar per primera vegada al voltant de l’any 4000 aC, a l’Edat de Pedra. Els arqueòlegs han descobert fibres d’amiant en possibles metxes de làmpades i espelmes.
Grècia antiga i imperi romà: primers usos confirmats
Sí que es té constància de que a partir de l’any 1.000 aC, els grecs i més tard els romans utilitzaven l’amiant per les seves qualitats duradores i resistents a les flames, sobretot per a fabricar materials de construcció, el teixit de teles i la confecció de peces de vestir.
De fet, la utilització de les fibres d’amiant per a fabricar teixits que eren 100% ingífugs va ser el que li va donar el nom a aquest material: la paraula asbest prové del grec ἄσβεστος (que vol dir incombustible, inextinguible). La paraula asbest es va traduïr al llatí com amiantus que es podria traduïr com “que no es taca”.
No obstant, ja en temps de l’imperi romà es sospitava que les fibres de les roques d’amiant eren d’alguna manera tòxiques, ja que la majoria dels miners que extreien amiant, així com treballadors que el manipulaven, morien més joves i a causa de malalties pulmonars poc freqüents per a la resta de la població en general.
L’explotació moderna de l’amiant
Al segle XX, especialment a partir dels anys 50 i 60, l’explotació de les mines d’amiant es va multiplicar, i va ser quan aquest mineral, per desgràcia, va veure la seva febre de l’or particular. Recordem que al ser fibres flexibles d’origen mineral, tot allò que fabriquis amb amiant no es crema i és resistent a la fricció i el foc: la indústria va voler explotar les seves propietats al màxim i es va utilitzar en construcció, per a frens i embragatges de cotxes i trens, per a fabricar roba ignífuga per a bombers, ceràmica… Això va conduir a l’auge de l’amiant com a important mineral industrial.
Les plaques de fibrociment, material descobert a Àustria per Fritz Hatschek a finals del segle XIX mesclant ciment amb amiant, van fer que l’amiant entrés a la industria de la construcció per les seves propietats com a material resistent, durador i ignífug.
L’ús de l’amiant va estar molt estès durant tot el segle XX, fins a la dècada de 1990, quan finalment es va fer públic el reconeixement dels riscos per a la salut de les partícules de pols d’amiant. Des de llavors, l’amiant està prohibit en la construcció convencional i en la ignifugació a la majoria dels països.
Història de l’amiant a Espanya
A Espanya, l’ús i comercialització de l’amiant va començar el 1909 quan els germans Roviralta fan fundar l’empresa Uralita a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). A nivell mundial la marca Uralita fou de les més importants: la fàbrica de Barcelona va ser la tercera fàbrica en posar-se en marxa a tot el món destinada a la fabricació de plaques de fibrociment.
Els germans Roviralta van ser perseguits pel franquisme i van exiliar-se a França, així que el control d’Uralita va passar a la familia Juan March el 1954. Les primeres morts de treballadors d’Uralita van començar a produïr-se als anys 70, dècades després de l’exposició a l’amiant. Les investigacions de seguida van determinar que els problemes de salut eren causats per haver respirat de forma contínua, sense cap tipus de protecció, i durant dècades, fibres de mineral s’asbest durant els processos de manipulació d’amiant per a fabricar plaques de fibrociment.
Uralita va tenir una presència tan destacada al mercat del fibrociment amb amiant i va fabricar en quantitats tan grans, que encara avui molts es refereixen a l’amiant com a “uralita”.
Amplia informació al nostre blog sobre l'amiant
Al nostre blog publiquem de forma recurrent informació sobre l’amiant, canvis a la normativa, actualitzacions sobre l’estat de les subvencions i ajudes per retirar amiant, i molt més.
Entrades del nostre blog:
On podem trobar amiant?
L’amiant com a mineral i roca es troba pràcticament a tota la natura, normalment adherit a una roca mare en capes de les quals s’extreu, manipula i prepara fins a obtenir el producte final d’interès comercial. Els jaciments més importants es troben als EUA, Canadà, Sud-àfrica, Xina i Rússia.
A Espanya, l’amiant està prohibit des del 2002, però encara es pot trobar en edificis o instal·lacions industrials construïts durant la segona meitat del segle XX. És important fer inspeccions periòdiques per detectar la presència d’amiant i poder-lo eliminar.
Tot i que la majoria de fibrociment es va utilitzar per a la fabricació de plaques per a cobertes d’edificis i instal·lacions, també es va utilitzar esporàdicament en altres sectors. Actualment, tot l’amiant que s’ha de retirar es troba generalment en el següents llocs:
Productes i materials que solen contenir amiant o fabricats amb amiant
- Dipòsits i cisternes antics
- Canonades i canalitzacions
- Llambordes ceràmiques antigues
- Frens i embragatges de cotxes
- Aïllants i antiincendis domèstics
- Material ferroviari antic
En el cas del món de la construcció, l’amiant o fibrociment està present en moltes construccions i instal·lacions edificades durant les dècades dels 80 i 90, havent de ser retirades de mica en mica segons la normativa i política ambiental per evitar riscos.
Si vols ampliar informació fes un cop d’ull a aquest article sobre on podem trobar amiant a casa.
Malalties derivades de l'exposició a l'amiant
En general, el fet d’estar en contacte amb l’amiant no suposa un risc per-se, però sí que ho és quan el contacte és freqüent. També durant operacions de tall, manipulacions o enderrocs i quan el material es troba molt envellit o en mal estat.
En aquests casos les fibres microscòpiques que el componen queden en suspensió en l’aire o s’adhereixen a la roba, convertint-les en fàcilment respirables i facilitant que entrin en el cos humà.
Fa anys que es sap que l’exposició constant a amiant pot provocar malalties molt greus.
Els riscos per a la salut d’una exposició permanent a l’amiant són diversos i són coneguts des de fa alguns anys. Per això el Reial decret 396/2006, fa ja 13 anys enrere, tipificava les mesures d’higiene, equips necessaris i normativa de seguretat que havien de seguir els treballadors encarregats del desamiantat.
L’amiant provoca certes malalties força agressives i que poden tenir un diagnòstic força desfavorable.
Asbestosi
L’asbestosi és una malaltia pulmonar greu i sovint mortal causada per l’exposició perllongada a fibres d’amiant. Es classifica com a malaltia pulmonar intersticial, la qual cosa significa que afecta els teixits situats entre els alvèols que recobreixen els pulmons. L’asbestosi sol diagnosticar-se mitjançant una combinació d’exàmens físics, gammagrafies pulmonars i radiografies de tòrax, i sol anar acompanyada d’altres símptomes, com ara dificultat per respirar i tos persistent. El risc de desenvolupar asbestosi augmenta amb l’exposició continuada ia llarg termini a l’amiant.
Càncer de Pleura
El càncer de pleura és un càncer bastant poc freqüent que es manifesta al teixit que recobreix els pulmons i la cavitat toràcica. Ja fa molts anys que es va demostrar que l’exposició perllongada i repetida a la pols de l’amiant pot augmentar el risc que una persona desenvolupi càncer de pleura. Aquest tipus de càncer té un període de latència molt llarg, cosa que significa que els efectes sobre la salut poden trigar anys a manifestar-se després de l’exposició inicial. Entre els símptomes habituals del càncer de pleura hi ha el dolor toràcic i la dificultat per respirar.
Mesotelioma
El mesotelioma és un càncer molt agressiu i amb una taxa de mortalitat molt elevada causada principalment per l’exposició a fibres d’amiant. Sol aparèixer a les membranes pleurals dels pulmons o al peritoneu de l’abdomen, i té un període de latència de 10-50 anys després de l’exposició inicial i se sap que és difícil de tractar. Els símptomes més freqüents associats al mesotelioma són dolor abdominal, dolor toràcic i dificultat per respirar. El mesotelioma és un tipus de càncer poc freqüent però agressiu, i en el 90% dels casos es dona en persones que han estat exposades a amiant.
No t'exposis a amiant
La millor manera de prevenir riscos a la teva salut és minimitzar l’exposició a l’amiant, i per tant, evitar tant sí com no el contacte amb materials que el continguin. Això pot ser molt difícil per als que treballen en llocs de treball en què hi ha amiant, com la construcció i el treball a fàbriques. En aquests casos, i segons marca la normativa, cal utilitzar equips de protecció adequats quan es treballa amb amiant, com ara respiradors, guants i roba protectora.
Com saber si un material té amiant?
Si no estàs segur sobre si un material del teu habitatge o un habitatge a reformar conté amiant, hi ha diverses tècniques i processos que pots dur a terme.
Amb l’edat de l’edifici
Abans de procedir, és important identificar l’antiguitat de la construcció del vostre immoble. L’amiant es va utilitzar fins a principis dels anys 2.000, per la qual cosa si la construcció es va fer abans d’aquesta data, és molt probable que s’utilitzés amiant en alguns dels materials. Consulteu l’informe tècnic del constructor, que us hauria d’indicar quins materials es van utilitzar.
Sigles NT
Quan es tracti de cobertes i teulats o de dipòsits de fibrociment, busca una inscripció que contingui les lletres “NT (acrònim de les paraules “Nova Tecnologia”).
L’acrònim NT significa que es tracta de fibrociment sense amiant. Aquestes sigles poden trobar-se a plaques d’uralita modernes i es tracta d’un símbol present a nivell europeu.
Sol·licitar proves de laboratori
En cas de sospita forta d’amiant, es recomana recollir mostres i enviar-les a un laboratori especialitzat per confirmar la presència d’amiant.
Això només s’ha de realitzar a través d’una empresa especialitzada i que siguin ells qui recullin les mostres, ja que no pots tu mateix manipular, tallar i recollir les mostres.
Si vols ampliar informació, al nostre blog tenim un article sobre com saber si un material conté amiant.
Normativa que prohibeix i regula la manipulació i retirada d'amiant
A Espanya, l’ús i la comercialització de l’amiant estan prohibits des del 2002, després de l’Ordre ministerial promulgada el desembre del 2001.
Prohibició de la comercialització d’amiant
L’any 2002, el Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre, va ser modificat per una Ordre ministerial, en concret l’Ordre de 7 de desembre de 2001, per limitar i regular la comercialització de substàncies que contenen amiant.
Aquest Decret va establir prohibicions sobre l’emmagatzematge, la manipulació, la classificació i l’eliminació de l’amiant, així com sobre el seu ús en la construcció i fabricació de béns industrials. El Decret també inclou una sèrie de precaucions i estrictes normatives de seguretat laboral que cal seguir en treballar amb amiant, com ara l’ús de roba protectora, respiradors i guants.
Normativa de seguretat per a manipular amiant
Alguns anys més tard, concretament el 2006, va entrar en vigor el Reial Decret 369/2006 de 31 de Març, que estableix les mesures de seguretat, prevenció de riscos laborals i de salut aplicables a aquells treballs amb risc d’exposició a amiant.
El RD 396/2006 va marcar el conjunt de mesures de seguretat que havia d’implementar qualsevol empresa de retirada d’amiant i tot aquell treballador que manipulés amiant al seu lloc de treball.
Mai Retiris Amiant pel teu compte
Contacta amb nosaltres
Posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals sense compromís.
Retirarem l’amiant que necessitis de forma ràpida, seguint la normativa i sense deixar enrere la qualitat i la feina ben feta.
Preguntes freqüents sobre l'amiant
Què és l'amiant?
L’amiant és un conjunt de minerals en forma de fibres naturalment presents a la natura. Les fibres d’aquests minerals són altament tòxiques i exposar-s’hi a llarg termini provoca malalties molt greus.
Què és l'amiant friable?
L’amiant friable són tots aquells materials fabricats amb amiant que són molt tous i es poden fer pols o disgregar amb la pròpia mà.
Quines malalties provoca l'amiant?
Les tres malalties més greus que provoca l’amiant són l’asbestosi, el càncer de pulmó i el càncer de pleura.
Des de quan està prohibit l'amiant?
Els dos tipus d’amiant més tòxics, l’amiant blau i l’amiant marró, estàn prohibits des de l’any 1984 i 1993. L’amiant en general es va prohibir totalment l’any 2001.
On podem trobar amiant?
Podem trobar amiant en materials de construcció (plaques d’uralita, ceràmiques, aïllaments, dipòsits i baixants…) així com en components d’automoció (frens, embragatges…) i de la indústria naval i siderúrgica.
