L’amiant és un mineral naturalment present a la terra que ofereix propietats excepcionals en quant a resistència a la calor, aïllament elèctric i tèrmic, i resistència química. Però també és un material altament perillós per a la salut i està considerat com a carcinògen per moltes institucions sanitàries, i per tant està totalment prohibida la seva extracció, venda i comercialització a la Unió Europea i els Estats Units. Per conèixer què és exactament l’amiant i la seva història, fés un cop d’ull a la nostra pàgina sobre què és l’amiant.
Existeixen diversos tipus d’amiant, que es classifiquen en dos grans grups: el grup dels serpentinitzats (crisotil) i el dels amfíbols (com l’amiant blau, marró o groc). Si vols aprofundir en els diferents tipus d’amiant, consulta el nostre post quins tipus d’amiant existeixen.
En aquest article parlarem del tipus d’amiant més comú i que més s’ha extret, processat i comercialitzat al llarg de la història: el crisotil o amiant blanc.
Què és el crisotil i quines característiques el defineixen?
Volum d’extracció i presència comercial
El crisotil, conegut també com a amiant blanc, és el tipus d’amiant històricament més emprat arreu del món, representant aproximadament el 95% de l’amiant que s’ha utilitzat a nivell global. El 5% restant d’amiants que es poden trobar en productes i subproductes són la crocidolita i l’amosita. Els amiants antofilita, tremolita i actinolita es troben presents només com a contaminants en varis productes industrials. Pots fer un cop d’ull a totes aquestes dades en aquest informe del departament de salut i seguretat laboral dels Estats Units (format .pdf, idioma anglès).
Característiques químiques
El crisotil és un mineral del grup de les serpentines (minerals que no presenten cristalls), la qual cosa el diferencia estructuralment dels amiants amfíbols (és a dir, que poden presentar cristalls en forma de prisma o agulla) com l’amiant blau (crocidolita) o el marró (amosita).
Químicament, el crisotil és un silicat de magnesi hidratat, amb la fórmula següent:
Mg₃(Si₂O₅)(OH)₄
Característiques físiques
Les fibres del crisotil són corbes i flexibles, a diferència de les fibres rectes i rígides dels amiants amfíbols com l’amiant marró o l’amiant blau.
Aquesta major flexibilitat de les fibres del crisotil fan que sigui més fàcil de manipular, filar i trenar.
El crisotil ofereix també una alta resistència a la tracció i bona estabilitat tèrmica, mantenint les seves propietats físiques i químiques fins a uns 550°C.
Per sobre de 550°C el crisotil comença a deshidroxil·lar-se, és a dir, els àtoms de magnesi es separen del grup hidròxil, aquests últims es converteixen en aigua i el crisotil es converteix en forsterita (un simple silicat de magnesi) seguint aquesta fórmula:
2 Mg₃Si₂O₅(OH)₄ → 3 Mg₂SiO₄ + SiO₂ + 4 H₂O
No obstant, la seva gran versatilitat i resistència va convertir al crisotil en un material molt apreciat per múltiples aplicacions:
- En la indústria de la construcció per a fabricar teulades de fibrociment, canonades…
- Per a components en pastilles de frens (que treballen per fricció i assoleixen altes temperatures)
- Per a aïllaments tèrmics i elèctrics en habitatges i indústries
Diferències clau entre el crisotil i els altres amiants amfíbols
La diferència fonamental entre el crisotil i els amiants amfíbols (com hem dit més amunt, són aquells que presenten cristalls en forma de prisma o agulla) no és només estructural.
Els amiants amfíbols (blau, marró, groc) són química i mineralògicament diferents al crisotil, amb fibres més rectes, menys flexibles, i més resistents als àcids.
Tot i que tots els tipus d’amiant són cancerígens i perillosos, el crisotil ha estat considerat per alguns sectors com “menys perillós” per tenir unes fibres més flexibles.
De fet, aquesta és precisament una de les característiques principals que utilitzen les empreses productores de crisotil per a defensar-ne el seu ús: afirmen que unes fibres més flexibles fan al crisotil molt més innocu que altres amiants amb fibres més rígides i per tant molt menys tòxic, posant sobre la taula la teoria de que al penetrar dins el cos, les fibres de crisotil són menys problemàtiques que les fibres rígides d’altres amiants com el blau o el marró.
Aquesta afirmació és àmpliament debatuda per organitzacions com la IARC (Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer que forma part de la Organització Mundial de la Salut).
La IARC i moltes altres organitzacions des de fa ja moltes dècades classifiquen el crisotil com a carcinogen humà, d’igual forma que el tabac i la contaminació atmosfèrica.
Mines de crisotil arreu del món
A nivell d’extracció, el crisotil és el més abundant de tots els amiants i s’ha extret en grans mines a cel obert principalment a Rússia, el Kazakhstan, el Canadà i el Brasil.
Pel que fa a les reserves de crisotil, Rússia compta amb el jaciment de Bazhenovskoye (les mines de la companyia Uralasbest), un dels més grans del món amb reserves per a més de 150 anys, a més de les reserves al Kazakhstan, Brasil i Xina.
Tot i les clares evidències científiques sobre la seva perillositat, l’extracció de crisotil continua activa en diversos països, amb Rússia al capdavant com a principal extractor i exportador, i amb Xina i varis països asiàtics com a principals importadors del material.
Aquí sota mencionem les mines de crisotil més grans del món, operatives o ja tancades.
Uralasbest (Rússia) – Operativa
Uralasbest és la major mina de crisotil del món encara operativa, en funcionament des de l’any 1889. Aquest complex miner, situat a la ciutat d’Asbest, a l’óblast rus de Sverdlovsk, extreu el crisotil del jaciment de Bazhenovskoye, una immensa mina a cel obert de quasi 11 kilòmetres de llargada.
Actualment, Uralasbest extreu, processa i produeix al voltant del 21% del crisotil a nivell mundial i el 41% del que es consumeix a Rússia. El 80% de la seva producció s’exporta a més de 50 països. L’empresa compta amb més de 8.000 treballadors i compta amb una capacitat anual de processament de 12 milions de tones.
Kostanai Minerals (Kazakhstan) – Operativa
JSC Kostanai Minerals és l’única empresa del Kazakhstan dedicada a l’extracció de crisotil, amb una plantilla d’aproximadament 2.000 empleats. La companyia, fundada fa més de 60 anys, produeix un 10% del crisotil mundial i segons una entrevista al seu director tècnic l’any 2018 (en anglès) la seva producció anual per aquell periode se situava al voltant de les 200.000 tones/any (les xifres de 2026 ofereixen una producció de 300.000 tones l’any).
Kostanai Minerals explota el jaciment coneut com a Zhetygara, una mina a cel obert de 315 metres de profunditat. Com a empresa orientada a l’exportació de crisotil, els seus principals clients són països asiàtics, entre els que s’hi troben l’Índia, la Xina, el Vietnam o l’Uzbekistan.
Serra Verde, Minaçú (Brasil) – Parciament operativa
Aquesta mina la ciutat de Minaçú, a pocs kilòmetres de la capital Brasília, és una de les mines de crisotil més grans del món i explota el jaciment conegut com a “Cana Brava”. És l’única mina al continent americà que continua parcilament operativa. Diem parcialment perquè l’extració de crisotil a Brasil està prohibida i la mina paralitzada des del 2017, encara que l’estat de Goiás, on es troba la mina, va concedir una llicència per a exportació de crisotil el 2019 que també va acabar paralitzada al tribunal suprem brasileny.
Aquesta mina vol deixar de banda el crisotil per a passar a extreure terres rares i així continuar la seva activitat extractiva. Les terres rares contenen components clau per a la indústria de la digitalitació i transició energètica.
Mina Jeffrey (Canadà) – No operativa
La mina Jeffrey a la localitat d’Asbestos (el poble ara s’anomena Val-des-Sources, a Quebec, Canadà), va ser una de les més importants del món en quant a extracció i processament de crisotil, però està tancada des de fa anys, com ja vam explicar en el nostre post sobre carrers i pobles amb el nom amiant.
Principals marques que van comercialitzar crisotil a Europa
Existeixen moltes marques d’empreses comercialitzadores de productes amb crisotil fins que aquest va ser totalment prohibit. Les mes conegudes són les següents.
Uralita (Espanya)
Uralita, que posteriorment va ser Coemac, va ser sens dubte la major comercialitzadora de productes amb crisotil a Espanya, amb la seva seu a Cerdanyola del Vallès.
Fundada l’any 1907 pels germans Roviralta després d’adquirir una llicència per fabricar el material a Espanya, la marca “uralita” es va convertir en un nom genèric per a les plaques ondulades de fibrociment al nostre país (les plaques d’uralita).
La dictadura franquista, que considerava els Roviralta massa afins al Republicanisme, va forçar els fundadors a abandonar l’empresa i marxar del país, i aquesta va passar a mans del grup del banquer balear Juan March, molt més fidel al règim.
L’empresa, a més de fibrociment, va treballar els sectors de l’aïllament tèrmic i acústi sense crisotil, les pintures, guixos, teules i canonades. Escanyada pels deutes i les indemnitzacions d’ex-treballadors exposats a crisotil, va fer fallida l’any 2020.
Eternit (Alemanya, Àustria, Itàlia, Suïssa i Bèlgica)
Eternit té un origen complex i multinacional. Va ser fundada per l’austríac Ludwig Hatschek, qui va patentar el material i va obrir la primera empresa al seu país. Posteriorment, el seu control es va dividir en dues grans branques: una de belga (controlada per la família Emsens) i una de suïssa (controlada per la família Schmidheiny).
Aquesta estructura multi-nacional li va permetre operar i ser àmpliament coneguda a Europa, obrint fàbriques a Itàlia, França, Alemanya i altres països fora del continent. Per exemple la fàbrica de Casale Monferrato, a la província d’Alessandria, (nord-oest d’Itàlia) va ser una de les més grans i conegudes, operant des de 1907 fins l’any 1986.
La seva activitat principal va ser la de fabricant de plaques de fibrociment per a la construcció, conegudes amb el nom de la marca (com va passar amb les plaques “Uralita” a Espanya). L’objectiu del nom de marca “Eternit” era transmetre una sensació de durabilitat eterna i característiques quasi miraculoses dels seus productes. També va comercialitzar sota vàries marques: per exemple a Bèlgica, Eternit és famosa per les plaques de fibrociment de la marca “AC Glasal“.
Turner & Newall (Regne Unit)
Turner & Newall va ser el principal fabricant de productes amb crisotil al Regne Unit, fabricant plaques de fibrociment i altres productes amb crisotil. Tenia la seva base a Trafford Park, Manchester. Van fabricar una àmplia gamma de productes sota marques com “Everite”, “Poilite” o “Turnall”.
La companyia va operar durant gran part del segle XX fins a la prohibició del material al Regne Unit, i va fer fallida l’any 2001 després d’haver de pagar més de 400 milions de lliures en indemnitzacions per exposició al crisotil i altres amiants.
Perills del crisotil
El crisotil és el menys perillós de tots els amiants que existeixen, donat que les seves fibres són flexibles. No obstant, com passa amb tots els amiants, el crisotil provoca fibrosi pulmonar, que més tard i amb el pas dels anys pot fàcilment evolucionar a càncer pulmonar o de pleura i/o asbestosi.
El crisotil, al tenir fibres flexibles, es considera el menys perjudicial de tots els amiants que existeixen. No obstant, a llarg termini tots els amiants provoquen malalties pulmonars de pronòstic molt desfavorable
Quan es va prohibir el crisotil a Espanya?
El crisotil va ser l’últim dels amiants a ser prohibit a Espanya. El procés de prohibició es va produïr per fases de la següent manera:
- Les primeres restriccions van venir amb la llei 20/1986 que incloïa les fibres i pols de tots els amiants a dins el grup de materials perillosos
- Més endavant va arribar el Reial Decret 108/1991, d’1 de febrer, que prohibia els amiants blaus i marrons i restringia les aplicacions per l’amiant blanc (el crisotil del que parlem en aquest article)
- La prohibició total de tots els tipus d’amiant va arribar amb la Ordre del 7 de desembre de 2001, que modificava l’annex I del Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre, que ara sí prohibia totalment la producció i comercialització de qualsevol producte que contingués amiant, incloent ara ja sí, al crisotil o amiant blanc
La normativa es va continuar expandint amb el famós Decret 396/2006, que en aquest cas fixava les normes per a manipular objectes amb amiant amb seguretat.
El Decret 396/2006 continua siguent la normativa base avui en dia a tot l’estat espanyol, encara que les autonomies poden ampliar aquesta normativa com ha succeït en el cas de la nova llei 2026 de l’amiant de Catalunya.
Ens encarreguem dels teus residus amb amiant i crisotil
A RetiradaAmiant.cat ho sabem tot sobre l’amiant i el crisotil en totes les seves formes i formats. La nostra empresa està registrada al RERA des de l’any 2015, i hem efectuat centenars de retirades i substitucions de residus amb amiant i crisotil arreu del territori català.
Estem especialitzats en la substitució de teulades de fibrociment i la seva reconstrucció amb materials moderns. Pots veure alguns dels treballs més destacats a la nostra pàgina de “Projectes“.
Quin tipus de residu necessites retirar?
Contacta amb nosaltres o demana pressupost
Si vols un pressupost personalitzat, pots contactar amb nosaltres o directament sol·licitar-ne un:
