L’amiant, encara que s’en parli com si fos un sol material, en realitat és un grup de 6 materials o roques metamòrfiques en fibres. Aquests materials estàn compostos principalment de silicats* de cadena doble.
*En química, un silicat és qualsevol tipus de substància o material que està format per àtoms de silici i oxígen. El terme “silicat” també s’utilitza dins el món de la geologia i l’astrofísica, i en aquest cas són el tipus de material més abundant a l’escorça terrestre i els planetes rocosos. Els silicats són també la base de molts materials cotidians com el ciment Portland, la ceràmica i el vidre.
No obstant, encara que els silicats estiguin presents per tot arreu, només existeixen 6 roques que formen part del grup de roques metamòrfiques denominades “asbests”:
- el marró
- el groc
- el blanc
- el blau
- la tremolita
- l’actenolita
Encara que els amiants son bastants comuns a la natura i trobem fibres en suspensió a tot arreu, la seva presència aumenta a nivell urbà, i aumenta encara més en el cas de zones industrials. Per tant se sap que qualsevol persona està exposada de forma contínua a fibres d’amiant, però l’incidència per la salut d’aquests nivells és nula o pràcticament inexistent.
Els amiants només resulten perillosos quan es manipulen materials que s’han fabricat amb ells, el que provoca que la presència de fibres d’amiant en suspensió a l’aire es multipliqui varis milers de milions de cops respecte els nivells naturalment presents.
En aquest post anirem a veure quins tipus d’amiant existeixen i les seves característiques. Les fotografies les hem extret de la Wikipedia, procedents al mateix temps de col·leccions privades o en museus de geologia, ja que manipular aquests tipus de roques és totalment impensable.
Amiant marró (amosita)
L’amiant marró és la versió fibrosa d’un mineral conegut com a grunerita. La versió fibrosa de la grunerita es coneix com amosita.
La amosita en estat natural és un mineral extremadament rar de trobar.
El seu nom amosita prové del nom inicial que se li va donar (Amosa), que alhora és l’acrònim de “Asbestos Mines of South Africa”, ja que va ser en les mines d’aquest país (Sud-Àfrica) on es va descobrir per primer cop.
Els jaciments més importants de grunerita es troben a Austràlia, Xina i Estats Units.
Amiant groc o amiant gris (antofilita)
La antofilita és un mineral format principalment per silicats de magnesi junt amb petites impureses de ferro. La presència més abundant d’antofilita a la terra es troba a Noruega, i normalment s’associa la presència d’antofilita amb la presència d’altres materials molt coneguts com el talc.
L’antofilita també es coneix amb el nom d’amiant blanc o amiant groc; es va utilitzar en certs tipus molt concrets de pintures i aïllants, així com per a la fabricació de ciment refractari (ciment dissenyat per suportar altes temperatures, com en forns industrials o estufes).
Amiant blanc (crisotil)
És el tipus d’amiant més comú i que es pot trobar pràcticament a tot arreu, i es calcula que suposa pràcticament el 90% de l’amiant que es va utilitzar a nivell industrial.
Aquest mineral es va descobrir per primer cop a Polònia el 1834, i el seu nom prové de les dues paraules gregues chrysos i tilos (or, o daurat i fibra), és a dir, fibres de color daurat.
El crisotil és el menys perjudicial de tots els amiants, ja que les seves fibres són menys danyines en comparació amb altres tipus de roques per tenir una textura més flexible, pero inclús així el seu ús està totalment prohibit des del 2005 a nivell mundial.
L’amiant blanc es va utilitzar a nivell domèstic en pintures, frens, juntes d’estancament, aïllaments i en tuberies.
Amiant blau (crocidolita)
L’amiant blau és la versió fibrosa d’una roca coneguda amb el nom de riebeckita. Es denomina amiant blau perquè es presenta en agrupaments similars a columnes amb una clara tonalitat blava.
Moltes vegades la crocidolita es troba mesclada amb quars, i en aquest cas forma una pedra semipreciosa molt apreciada que es coneix amb el nom popular d’ull de tigre.
La crocidolita es va utilitzar principalment com a aïllant, i es considera un dels tipus d’amiant més perjudicials pels éssers vius.
Amiant-tremolita
La tremolita és un mineral fibrós que també pertany al grup dels asbests, però rarament es va extreure amb fins comercials, només a l’Índia hi ha mines que extreuen tremolita a l’actualitat per a usos industrials molt concrets.
La tremolita es forma a través de processos metamòrfics naturals (roques exposades a enormes pressions i temperatures a dins la terra) que tenen com a mineral base la dolomita i el quars.
Amiant-actinolita
L’actinolita pot tenir estructura sòlida i fibrosa, i només en el cas d’aquest segon escenari és quan es considera un asbest.
L’actinolita és un mineral molt famós perquè és la base de la pedra ornamental coneguda com a jade, molt apreciada per les seves tonalitats verdoses.
L’actionolita fibrosa rarament es va extreure per a ús comercial i simplement era material de descart en mines de talc, glaucofanes o clorites.
Mai retiris amiant pel teu compte
Tots els tipus d’asbests que has vist en aquest post son altament contaminants quan es troben en suspensió en l’aire. Per això, compta amb una empresa de retirada d’amiant com nosaltres per a fer la feina.
També gestionem subvencions i ajuts per retirar amiant, ens encarreguem de la redacció del projecte i de la retirada.
Contacta amb nosaltres sense compromís, treballem a tot Catalunya.
